Hola a tots/es!

Aquestes són les meves propostes:

4 TÈCNIQUES DE DINÀMICA DE GRUP

La pilota de les presentacions

Com? Els alumnes es distribueixen en mig o petit grup i s'asseuen al terra formant un cercle. Quan a un d’ells li passin la pilota ha d’explicar alguna cosa personal, de manera ràpida. Segons les característiques del grup es pot pautar el que han d'explicar com ara coses que els agrada fer el cap de setmana.

Què s'aconsegueix? És útil per a que grups nous es coneixin entre si o per a fomentar la interacció i la cohesió grupal. El fet de passar la pilota ràpidament fomenta l'atenció dels alumnes “per si me la passa a mi” i evita la distracció que pot generar una història massa llarga.

Els investigadors

Com? Es demana als alumnes que escriguin el seu nom en un paper i que el fiquin en un pot. El mestre anirà donant a cada alumne el nom d'un company. Els alumnes es desplaçaran per l'aula preguntant a altres nens i nenes coses sobre aquesta persona i anotant-les en un full. Quan realitzi una pregunta a algú haurà de respondre alguna formulada per a aquell a qui li ha preguntat. Cap alumne pot investigar-se ni opinar sobre si mateix. Després de l'activitat l'alumne exposarà davant la resta de la classe tot allò que ha recollit sobre el seu investigat i aquest pot fer alguna rèplica o ampliar la informació donada.

Què s'aconsegueix? A més de conèixer aspectes desconeguts sobre el company que s'investiga es desenvolupa la conversa amb companys amb els que habitualment no es realitza. A més l'exposició oral permet que tots els alumnes aprenguin coses noves els uns dels altres el qual permet una major cohesió de grup que pot comportar l'establiment de noves relacions a causa de la descoberta de trets comuns amb altres nens/es.

La teva història

Com? el mestre separa als alumnes de manera aleatòria en parelles. Cada un dels components ha d'explicar a l'altre un fet curiós o divertit que li hagi succeït i l'oient ha de pensar una manera de representar allò que li explica. Posteriorment cada parella representarà les vivències davant del grup classe, un l'explicarà i l'altre la representarà per mitjà de gestos i/o materials.

Què s'aconsegueix? el coneixement dels altres alumnes el qual fomenta la cohesió grupal. A més es practica l'expressió corporal. El fet de ser anècdotes interessants permet crear un clima distès en el que es fomenta l'interès dels espectadors.

Tot el que tens de bo

Com? El mestre enganxa a cada alumne un full a l'esquena amb cel·lo. Els alumnes s'aniran desplaçant per l'espai i cada cap que es creuïn amb un company hauran de mirar-lo als ulls, donar-li una abraçada i aleshores escriure's respectivament un tret positiu.


Què s'aconsegueix? El fet d'identificar els trets positius dels companys permet un canvi en la perspectiva, en la manera que tenen d'avaluar-los. A més als alumnes el que li remarquin exteriorment els seus aspectes positius fomenta la seva autoestima alhora que la seva autoavaluació d'aquelles conductes que realitza. Aquesta activitat està indicada a partir del cicle mitjà ja que implica una bona lectura i escriptura. Una variant seria que cada alumne escrigués una característica positiva i una negativa.

EXPLICACIÓ D'UNA TÈCNICA DE DINÀMICA DE GRUP

Dibuix a cegues

Objectius:
- Fomentar la cooperació i la cohesió del grup.
- Promoure la confiança entre els alumnes.
- Desenvolupar l'orientació espacial.
- Desenvolupar l'expressió corporal i artística.
- Promoure l'escolta activa.

Continguts:
Tècnica de dinàmica de grup que cerca fomentar la cooperació intragrupal per tal d'arribar a un fi comú.

Disposició inicial:

En un aula gran es distribueix als alumnes en grups de 5 o 6 components. Es proporciona a cada grup un mocador, un tros de paper de mural i un retolador negre gruixut.

Descripció:

Un membre del grup es tapa els ulls amb un mocador. L'alumne haurà de dibuixar el que li indiqui el mestre al mural fent ús del retolador negre. Els companys li aniran indicant si la posició i l'orientació és correcta per mitjà de palmades, fortes si és adient i fluixes si s'equivoca. Les palmades hauran de ser progressives segons l'adequació o no de la conducta del company amb els ulls tapats. Cada nen/a realitzarà una de les consignes del mestre fins arribar a tenir un gran dibuix comú.

Algunes d'aquestes poden ser:
1- Dibuixa una casa.
2- Dibuixa un arbre al costat esquerre de la casa.
3- Dibuixa una muntanya darrere de la casa.
4- Dibuixa un sol damunt de la muntanya.
5- Dibuixa un nen al costat dret de la casa.
6- Dibuixa un gos al costat del nen. [...]

A mesura que el mestre vegi que han desenvolupat una ordre tots els grups indicarà la següent.
Una de les variants pot ser que només realitzi l'acció un grup i els altres distorsionin l'audició per mitjà de xiulets i sorolls, tot i que pot comportar el desinterès dels alumnes que miren, sobretot contra més petits són.

Material:
- Retoladors negres gruixuts.
- Paper de mural.
- Mocadors.

Posada en comú:

Després de l'activitat es realitzarà una votació per a veure quin és el millor dibuix i si en algun hi ha errades de posició, objectes que es sol·lapen... També se'ls preguntarà què els ha costat i si ho haguessin pogut fer sense l'ajut dels companys. A partir d'aquí s'aprofitarà per parlar, segons l'edat, de la importància de que ens ajudem els uns als altres.

REFLEXIÓ SOBRE L'ACTIVITAT “AIXÒ COMENÇA MALAMENT”

Davant aquesta situació el millor és, si és possible, trobar un espai i un temps per a poder parlar amb el Sr. Martí. Quan ell exposi la situació la nostra posició corporal serà d'escolta i deixarem que expliqui tot allò que coneix per tal de saber de la informació i la visió sobre el tema que disposa el pare. Un cop ho hagi fet començarem a explicar la nostra versió amb un to de veu calmada, exposant el fet que el nen no estava sol i desatès, que hi ha persones que estaven pendents d'ell i que probablement no li van donar més importància perquè al mirar-li no van veure res greu i després el nen no va fer cap comentari ja que si hagués sigut així li haurien tornat a mirar amb més atenció. A més es pot explicar el fet que el terra no estava tant mullat perquè els dies de pluja o amb molts bassals els nens com sap no surten al pati a jugar i que probablement s'hi hagués donat jugant malgrat que el terra hagués estat completament sec. Tot i així li remarcarem que intentarem estar més pendents de les inclemències del temps per evitar futures caigudes. Si malgrat això el pare no es calma o no es queda convençut se li oferirà la possibilitat de parlar amb la cap d'estudis o amb la directora sobre el tema.

Aquesta pràctica serveix per a recordar-nos que hem d'estar preparats per a les reaccions dels pares enfront les nostres decisions o errors tenint en compte que en ocasions es poden deure a les actuacions d'altres nens/es o professionals, per aquest motiu sempre hem d'intentar estar informats de tot allò que succeeix als nostres alumnes dins i fora de l'aula.

Taller: tutoria, relació amb les famílies i serveis externs.

El tutor no és solament un transmissor d’informació a l’alumne sinó que és una figura que s’hi relaciona intentant descobrir els seus punts forts i febles i que ha d’anar modificant les seves estratègies d’actuació segons les necessitats en cada moment. També desenvolupa una feina fora d’aula en la qual es relaciona amb els familiars i altres professionals que estan en contacte amb ell. Per tal de planificar aquestes interaccions és de vital importància tenir presents les teories de la comunicació humana i dels sistemes. A continuació mostraré els trets més importants d’aquestes teories afegint alguns petits dibuixos o esquemes que poden facilitar-ne la comprensió. També explicaré l’eina clau que vam treballar als tallers, l’entrevista, la qual està orientada a les entrevistes familiars tot i que, al meu parer, les propostes es poden aplicar a diferents persones i contextos. Per últim definiré breument com ha de ser la coordinació del mestre amb els serveis externs del centre.

Teoria de la comunicació humana

• Els humans és impossible que no ens comuniquem.
• A les comunicacions importa què es diu (contingut) però també a qui es diu o de qui s’escolta. D’aquesta manera en funció de la relació amb el nostre interlocutor podem emprar una tècnica discursiva o una altra o interpretar de diverses maneres un mateix missatge.
• Hi ha dos nivells de comunicació complementaris, el digital (contingut) i l’analògic (la comunicació no verbal).
  
  
  

• En les interaccions cal Legitimar, Entendre i Acceptar el qual es pot aconseguir per mitjà de tècniques que es presentaran més endavant.
  
  
  

Teoria dels sistemes

• Es pot considerar un sistema un conjunt de persones que s’hi relacionen entre si. D’aquesta manera cada persona pot pertànyer a sistemes diferents.

• Qualsevol canvi en un dels sistemes afecta a la resta, si per exemple tenim problemes familiars això condicionarà la nostra actuació en la resta de contextos.
• És molt important remarcar el fet que en els sistemes la totalitat és més que la suma de cada una de les parts.
• Habitualment els sistemes empren l’homeòstasi com a mètode d’equilibri perquè existeix una por al desconeixement, al canvi. La teoria, però, mostra com en ocasions és convenient realitzar una morfogènesi, trencar aquesta dinàmica per tal d’intentar obtenir quelcom positiu, una nova via d’actuació.

• Dins de cada sistema poden haver lleialtats, aliances i coalicions que afecten a la relació entre els membres.
  

Les entrevistes

• Inici: és important no anar a tractar el tema que ens preocupa directament sinó fer una fase d’acomodació en la que es destaquin els punts positius de l’alumne o es pregunti què els explica aquest de l’escola. D’aquesta manera els pares es relaxaran i serà més fàcil entrar posteriorment en matèria.
  
  
• Desenvolupament:
  
  - El mapa no és el territori. D’aquesta manera nosaltres veiem una conducta però hem de ser conscients de tot allò que no veiem i que poden ser elements explicatius d’aquesta. Així doncs la conducta seria com la punta d’un iceberg i cal tenir present tot allò que hi ha sota.
  

  - És convenient descartar el pensament lineal en el qual existeixen aspectes prejutjats que ens poden impedir arribar a la persona. És molt més útil emprar el pensament circular, realitzar preguntes per tal d’esbrinar quines circumstàncies poden estar condicionant a la persona.
  
  

  
  

- Per tal d’evitar que els pares es sentin qüestionats és molt útil partir del “jo crec...”, m’ha semblat veure a l’aula que...”.

- Per a extreure informació d’ells/es és convenient emprar les preguntes circulars: “com penseu que es sent a l’escola...?”. Aquestes els permetran, a més, reflexionar sobre la seva pròpia manera d’actuar.

• Finalització
  - És convenient acabar l’entrevista realitzant una connotació positiva dels conflictes per tal d’aprendre d’ells per tal d’evitar la seva aparició o per desenvolupar estratègies de resolució futures.
  - Per tal d’evitar males comprensions és important clarificar i recapitular tot allò que s’ha tractat en l’entrevista.
  - En ocasions pot ser útil desenvolupar un contracte escrit d’actuació conjunta entre els pares i mares i nosaltres per tal d’intentar garantir la seva participació en les propostes de canvi exposades a l’entrevista.
  
  

Relació amb els serveis externs.

Amb la resta dels professionals que intervenen amb l’alumne és important realitzar un treball cooperatiu creant pautes d’actuació comunes per tal d’intentar aconseguir el millor desenvolupament de l’alumne. Com he indicat anteriorment penso que totes les tècniques treballades al taller orientades a les entrevistes familiars poden ser aplicades amb altres persones de l’entorn de l’alumne ja que no deixen de ser estratègies que intenten afavorir la relació i comprensió entre els membres d’un sistema.