dilluns, 16 de març del 2009

És l'hora dels adéuussss

Al llegir el comiat de la Laura amb el símil dels cistells que hem d'anar emplenant he pensat en com de vegades, sense adonar-nos, al collir els bolets podem ficar-hi també pedres. Tots coneixem persones-pedra o moments-pedra que si s'acumulen al cistell poden treure el lloc als bolets, aixafar-los i que el seu pes pot fer-nos més feixuga la marxa. D'aquesta manera crec que un dels aprenentatges que ens queda per fer com a mestres i com a persones és saber escollir bé què guardem i anar traient les càrregues a mesura que fem camí.

Malgrat que és el que anomenem “un pal” això de fer un curset després de la jornada laboral sé que demà dimarts em sentiré estranya al no haver de parar a Sant Feliu... Si al final fins i tot ens hem agafat “carinyo”!. Moltes gràcies per tot allò que he après de i amb vosaltres, pels moments distesos i per aguantar de forma tan estoica els meus monòlegs-interrupcions! Res més a dir, mestres, que ens veiem per les aules. Fins aviat!!

dissabte, 14 de març del 2009

Doncs si al final he fet funcionar l'Scribd! Gràcies Lourdes per les instruccions, si resulta que és més fàcil fer-lo d'aquesta manera que anar copiant i pegant els words i les imatges!!
Taller Emocions

dimecres, 4 de març del 2009

Taller: educació emocional i salut docent

Doncs no hi ha manera que m'aclari amb l'Script de manera que he fet servir una altra aplicació per a pujar el meu resum del taller, espero que hi podeu accedir tots/es, sinó digueu-m'ho!!

http://docs.google.com/Doc?id=dzgt6r7_0pjs42gdx

dilluns, 23 de febrer del 2009

Taller multiculturalitat i diversitat

Hola de nou!
Com vaig indicar a classe a l’actualitat no realitzo Unitats Didàctiques ja que és cada tutor/a qui determina com es realitzarà la sessió per aquest motiu he decidit avaluar un dels llibres que s'empren a les aules.

Tots sabeu estem en un moment de canvi en el que molts dels materials encara funcionen sense el sistema de les competències bàsiques o que han inventat a corre cuita diverses alternatives per tal d’ajustar-se el més possible a aquest objectiu. En el meu cas he escollit un llibre que es troba a mig camí per tal de comprovar com han intentat solucionar el problema de les competències bàsiques, l'educació multinivell i, a més, si han tractat de treballar la competència multicultural.

Àrea: coneixement del medi natural.

Cicle i nivell: Cicle Mitjà, quart de Primària.

Font: VVAA (2008)Coneixement del medi 4t Primària. Projecte la casa del saber. Barcelona: Grup Promotor Santillana.

Títol de la unitat didàctica: “La vida en altres temps i ara”.

Objectius
  • Conèixer com vivien, es desplaçaven i el que caracteritzava la societat en els primers temps, en temps dels romans,en temps dels castells, en temps dels navegants, en temps de les primeres fàbriques i en l’actualitat.
  • Diferenciar les esglésies romàniques de les gòtiques.
  • Elaborar una línia del temps i relacionar any i segle.
  • Valorar la importància de la invenció de la impremta.
  • Aprendre a escriure una biografia.
  • Saber com hem de comportar-nos en un museu i comprendre la importància de conservar el patrimoni i valorar la diversitat cultural.

Continguts
  • En temps dels primers éssers humans, dels romans, dels castells, dels navegants,
  • de les primeres fàbriques i en els nostres temps.
  • Observació, anàlisi i comparació d’imatges.
  • Elaboració d’una línia del temps.
  • Identificació del segle al qual pertany cada any.
  • Elaboració d’un biografia.
  • Apreciació dels canvis en habitatges, maneres de viure, transports i manifestacions artístiques de cada època.Organització de dades en taules i esquemes.
  • Curiositat per reconèixer els canvis en el temps.
  • Valoració dels documents històrics com a testimonis del passat.

Criteris d’avaluació
  • Saber com vivien, es desplaçaven i què caracteritzava els éssers humans en els seus orígens, en temps dels romans, en temps dels castells, en temps dels navegants, en temps de les primeres fàbriques i en els nostres temps.
  • Saber diferenciar les esglésies romàniques de les gòtiques.
  • Saber fer una línia del temps i relacionar anys i segles.
  • Entendre la importància de la invenció de la impremta.
  • Saber redactar una biografia.
  • Saber com s’ha de comportar en un museu i valorar la diversitat cultural i la conservació del patrimoni.

Competències bàsiques
A principi del llibre fa una aproximació a què són les competències bàsiques i les descriu a mode general. A la unitat en concret es fa referència a que es tractaran i en algunes pàgines es remarca quina es treballa però no en totes.

Estratègies d’aprenentatge
Es proposa que el mestre realitzi una pluja d'idees per a saber els coneixements previs dels alumnes i així partir d'aquests per a l'exposició teòrica però totes les activitats proposades són realitzades a nivell individual.

Reflexió i propostes de millora
- Sobre les competències bàsiques
Al meu parer hi ha un intent bastant bo d'adaptar el material a les noves exigències curriculars ja que cada dues pàgines s'explica alguna de les competències bàsiques que es treballa, tot i que al principi de la unitat trobo a faltar un recull argumentat de tots els coneixements que es desenvoluparan de cada competència .

- Sobre l'educació multinivell
El llibre cita altres materials d'ampliació i de reforç per a aquesta matèria els quals són de la mateixa editorial però al llarg de la unitat no proposa feines que siguin qualificables de multinivell ja que els procediments criteris d'avaluació són iguals per a tots els alumnes.

- Sobre l'educació multicultural
En aquest aspecte la unitat en concret no mostra signes de multiculturalitat tot i que aquest problema l'han intentat resoldre d'una manera al meu parer molt profitosa.

La Unitat didàctica en l’evolució històrica de la Península Ibèrica i únicament es mencionen la resta de civilitzacions si aquestes han tingut presència en el nostre territori. En l’última part de la unitat, els nostres temps, es citen alguns invents o canvis en l’estil de vida però ometen una fenomen tan actual com és la immigració.

Per tal d’adaptar-se a les noves necessitats han inclós al llarg del llibre, cada 4 temes, informació sobre festivitats d’altres cultures. D’aquesta manera quan es celebra Nadal, Setmana Santa o Sant Joan els alumnes poden veure als voltants d’aquelles dates en altres països o cultures què celebren i per què. Aquesta tècnica penso que és molt profitosa ja que no es treballa la multiculturalitat en un únic tema sinó al llarg de tot l’any. A més partint de les curiositats festives el mestre pot promoure que els alumnes per grups cerquin informació sobre l’estil de viure, hàbits alimentaris, creences... d’una cultura i que després l’expossin a l’aula. Penso que és el docent qui ha de seleccionar, variar i prioritzar els continguts del llibre per tal de realitzar sessions més participatives en les que els alumnes puguin interactuar i cooperar entre si. Aquesta modificació de la metodologia a l’aula ajudarà als nouvinguts, als alumnes amb problemes emocionals i/o relacionals i als alumnes amb dificultats d’aprenentatge.

dimecres, 11 de febrer del 2009

Educació física adaptada

Aquest és el llibre que us vaig comentar ahir amb jocs per a integrar als alumnes amb discapacitat i que també es pot emprar com a dinàmica de grup per conscienciar-se de les difucultats d'aquests col·lectius.

http://www.libreriadeportiva.com/L7037-el-juego-los-alumnos-con-discapacidad.html

Us he possat aquest link perquè n'explica el contingut però si us interessa el podeu trobar més barat a l'abacus!

dilluns, 9 de febrer del 2009

Ensenyament multinivell i intel·ligències múltiples

Hola a tots/es!
Us paso uns links que trobo molt interessants perquè guarden relació amb les competències bàsiques.

- Ensenyament multinivell de la Universitat de Vic:
http://www.uvic.cat/fe/_fitxers/ensenyament-multinivell.pdf

- I trobada sobre les intel·ligències múltiples, de l'ICE i GRAIM:
http://www.graim.info/intranet/index.php

dimarts, 27 de gener del 2009

Hola a tots/es!

Aquestes són les meves propostes:

4 TÈCNIQUES DE DINÀMICA DE GRUP

La pilota de les presentacions
Com? Els alumnes es distribueixen en mig o petit grup i s'asseuen al terra formant un cercle. Quan a un d’ells li passin la pilota ha d’explicar alguna cosa personal, de manera ràpida. Segons les característiques del grup es pot pautar el que han d'explicar com ara coses que els agrada fer el cap de setmana.

Què s'aconsegueix? És útil per a que grups nous es coneixin entre si o per a fomentar la interacció i la cohesió grupal. El fet de passar la pilota ràpidament fomenta l'atenció dels alumnes “per si me la passa a mi” i evita la distracció que pot generar una història massa llarga.


Els investigadors
Com? Es demana als alumnes que escriguin el seu nom en un paper i que el fiquin en un pot. El mestre anirà donant a cada alumne el nom d'un company. Els alumnes es desplaçaran per l'aula preguntant a altres nens i nenes coses sobre aquesta persona i anotant-les en un full. Quan realitzi una pregunta a algú haurà de respondre alguna formulada per a aquell a qui li ha preguntat. Cap alumne pot investigar-se ni opinar sobre si mateix. Després de l'activitat l'alumne exposarà davant la resta de la classe tot allò que ha recollit sobre el seu investigat i aquest pot fer alguna rèplica o ampliar la informació donada.

Què s'aconsegueix? A més de conèixer aspectes desconeguts sobre el company que s'investiga es desenvolupa la conversa amb companys amb els que habitualment no es realitza. A més l'exposició oral permet que tots els alumnes aprenguin coses noves els uns dels altres el qual permet una major cohesió de grup que pot comportar l'establiment de noves relacions a causa de la descoberta de trets comuns amb altres nens/es.


La teva història
Com? el mestre separa als alumnes de manera aleatòria en parelles. Cada un dels components ha d'explicar a l'altre un fet curiós o divertit que li hagi succeït i l'oient ha de pensar una manera de representar allò que li explica. Posteriorment cada parella representarà les vivències davant del grup classe, un l'explicarà i l'altre la representarà per mitjà de gestos i/o materials.

Què s'aconsegueix? el coneixement dels altres alumnes el qual fomenta la cohesió grupal. A més es practica l'expressió corporal. El fet de ser anècdotes interessants permet crear un clima distès en el que es fomenta l'interès dels espectadors.


Tot el que tens de bo
Com? El mestre enganxa a cada alumne un full a l'esquena amb cel·lo. Els alumnes s'aniran desplaçant per l'espai i cada cap que es creuïn amb un company hauran de mirar-lo als ulls, donar-li una abraçada i aleshores escriure's respectivament un tret positiu.


Què s'aconsegueix? El fet d'identificar els trets positius dels companys permet un canvi en la perspectiva, en la manera que tenen d'avaluar-los. A més als alumnes el que li remarquin exteriorment els seus aspectes positius fomenta la seva autoestima alhora que la seva autoavaluació d'aquelles conductes que realitza. Aquesta activitat està indicada a partir del cicle mitjà ja que implica una bona lectura i escriptura. Una variant seria que cada alumne escrigués una característica positiva i una negativa.



EXPLICACIÓ D'UNA TÈCNICA DE DINÀMICA DE GRUP

Dibuix a cegues

Objectius:
- Fomentar la cooperació i la cohesió del grup.
- Promoure la confiança entre els alumnes.
- Desenvolupar l'orientació espacial.
- Desenvolupar l'expressió corporal i artística.
- Promoure l'escolta activa.

Continguts:
Tècnica de dinàmica de grup que cerca fomentar la cooperació intragrupal per tal d'arribar a un fi comú.

Disposició inicial:
En un aula gran es distribueix als alumnes en grups de 5 o 6 components. Es proporciona a cada grup un mocador, un tros de paper de mural i un retolador negre gruixut.

Descripció:
Un membre del grup es tapa els ulls amb un mocador. L'alumne haurà de dibuixar el que li indiqui el mestre al mural fent ús del retolador negre. Els companys li aniran indicant si la posició i l'orientació és correcta per mitjà de palmades, fortes si és adient i fluixes si s'equivoca. Les palmades hauran de ser progressives segons l'adequació o no de la conducta del company amb els ulls tapats. Cada nen/a realitzarà una de les consignes del mestre fins arribar a tenir un gran dibuix comú.
Algunes d'aquestes poden ser:
1- Dibuixa una casa.
2- Dibuixa un arbre al costat esquerre de la casa.
3- Dibuixa una muntanya darrere de la casa.
4- Dibuixa un sol damunt de la muntanya.
5- Dibuixa un nen al costat dret de la casa.
6- Dibuixa un gos al costat del nen. [...]

A mesura que el mestre vegi que han desenvolupat una ordre tots els grups indicarà la següent.
Una de les variants pot ser que només realitzi l'acció un grup i els altres distorsionin l'audició per mitjà de xiulets i sorolls, tot i que pot comportar el desinterès dels alumnes que miren, sobretot contra més petits són.

Material:
- Retoladors negres gruixuts.
- Paper de mural.
- Mocadors.

Posada en comú:
Després de l'activitat es realitzarà una votació per a veure quin és el millor dibuix i si en algun hi ha errades de posició, objectes que es sol·lapen... També se'ls preguntarà què els ha costat i si ho haguessin pogut fer sense l'ajut dels companys. A partir d'aquí s'aprofitarà per parlar, segons l'edat, de la importància de que ens ajudem els uns als altres.


REFLEXIÓ SOBRE L'ACTIVITAT “AIXÒ COMENÇA MALAMENT”

Davant aquesta situació el millor és, si és possible, trobar un espai i un temps per a poder parlar amb el Sr. Martí. Quan ell exposi la situació la nostra posició corporal serà d'escolta i deixarem que expliqui tot allò que coneix per tal de saber de la informació i la visió sobre el tema que disposa el pare. Un cop ho hagi fet començarem a explicar la nostra versió amb un to de veu calmada, exposant el fet que el nen no estava sol i desatès, que hi ha persones que estaven pendents d'ell i que probablement no li van donar més importància perquè al mirar-li no van veure res greu i després el nen no va fer cap comentari ja que si hagués sigut així li haurien tornat a mirar amb més atenció. A més es pot explicar el fet que el terra no estava tant mullat perquè els dies de pluja o amb molts bassals els nens com sap no surten al pati a jugar i que probablement s'hi hagués donat jugant malgrat que el terra hagués estat completament sec. Tot i així li remarcarem que intentarem estar més pendents de les inclemències del temps per evitar futures caigudes. Si malgrat això el pare no es calma o no es queda convençut se li oferirà la possibilitat de parlar amb la cap d'estudis o amb la directora sobre el tema.

Aquesta pràctica serveix per a recordar-nos que hem d'estar preparats per a les reaccions dels pares enfront les nostres decisions o errors tenint en compte que en ocasions es poden deure a les actuacions d'altres nens/es o professionals, per aquest motiu sempre hem d'intentar estar informats de tot allò que succeeix als nostres alumnes dins i fora de l'aula.