Al llegir el comiat de la Laura amb el símil dels cistells que hem d'anar emplenant he pensat en com de vegades, sense adonar-nos, al collir els bolets podem ficar-hi també pedres. Tots coneixem persones-pedra o moments-pedra que si s'acumulen al cistell poden treure el lloc als bolets, aixafar-los i que el seu pes pot fer-nos més feixuga la marxa. D'aquesta manera crec que un dels aprenentatges que ens queda per fer com a mestres i com a persones és saber escollir bé què guardem i anar traient les càrregues a mesura que fem camí.
Malgrat que és el que anomenem “un pal” això de fer un curset després de la jornada laboral sé que demà dimarts em sentiré estranya al no haver de parar a Sant Feliu... Si al final fins i tot ens hem agafat “carinyo”!. Moltes gràcies per tot allò que he après de i amb vosaltres, pels moments distesos i per aguantar de forma tan estoica els meus monòlegs-interrupcions! Res més a dir, mestres, que ens veiem per les aules. Fins aviat!!
